Preguntes freqüents
Què és el FAAF?
El Fons per a l'Adquisició d'Actius Financers, creat pel Reial decret-llei 6/2008 i desplegat per l'Ordre EHA/3118/2008, és un Fons sense personalitat jurídica pròpia, adscrit al Ministeri d'Economia i Hisenda, que es dota inicialment amb 30.000 milions d'euros, ampliables a 50.000 milions d'euros, per a la compra d'actius financers de màxima qualitat, segons criteris d’objectivitat, seguretat, transparència, eficiència, rendibilitat i diversificació, amb la finalitat de fomentar el finançament a empreses i particulars residents a Espanya .
Per què es crea el FAAF?
La creació del FAAF respon a l'escassetat de finançament interbancari que, en impedir a les entitats de crèdit finançar-se en els mercats de capitals, ha desaccelerat significativament l'oferta de crèdit a les empreses productives i a les famílies espanyoles. Malgrat la solidesa i solvència de les entitats de crèdit espanyoles, aquestes no són alienes a les dificultats en l'accés al finançament. El FAAF es crea per fomentar aquest finançament .
Per tant, el FAAF sorgeix com a resposta a una fallada de mercat i no com una mesura de rescat dirigida a una o unes entitats determinades. Aspira, per tant, a contribuir a l'activació del flux de crèdit a empreses i particulars que atorguen les entitats de crèdit.
El FAAF com a instrument de liquiditat
Amb la creació del FAAF es pretén estimular la concessió de crèdit per part de les entitats de crèdit a les entitats no financeres, empreses i particulars. Amb aquesta finalitat, s'injectarà fins a 50.000 milions d'euros al llarg dels pròxims mesos mitjançant l'adquisició d'actius financers de màxima qualitat de les entitats de crèdit, la qual cosa els proporcionarà l'oportunitat de mobilitzar actius dels seus balanços i de generar la liquiditat necessària per seguir prestant al sector privat resident .
Un objectiu específic del FAAF és el foment a la creació de nou crèdit. A aquesta finalitat es reservarà fins a un 25% del volum total adjudicat a les subhastes (l’anomenat tram no competitiu), que s’adjudicarà a les entitats en funció de la seva contribució al crèdit nou a “altres sectors residents”, això és, a empreses i a famílies .
El FAAF no és un pla de rescat
EL FAAF no és un pla de rescat, com tampoc no és un instrument d'adquisició d'actius “tòxics” o de risc .
Tot el contrari, el FAAF és un mecanisme per fer front a un problema de desaparició transitòria de la liquiditat en els mercats de capitals internacionals, i pretén suplir, en certa mesura, aquesta font de finançament de les entitats de crèdit. I és en aquest sentit que proporciona crèdit a mitjà termini (més d'un any, en qualsevol cas) a les entitats de crèdit a través de la compra, en ferm o en operacions simultànies, d'actius de la màxima qualitat que siguin o seran negociats en mercats regulats .
Per tant, el FAAF no va dirigit a una entitat financera específica, sinó que pretén donar solució a un problema d'escassetat d'oferta de crèdit en el mercat de capitals .
D'altra banda, només adquireix actius de màxima qualitat, amb qualificació AAA per a compres en ferm i AA per a compravendes simultànies, atorgat per almenys una de les agències de qualificació de riscos de prestigi reconegut. Això, juntament amb el fet que els actius adquirits han d'estar emesos ambposterioritat a l’1 d'agost de 2007 en el cas de les simultànies i al 15 d'octubre de 2008 en el cas de les compres en ferm, exclou els anomenats “actius tòxics” dels actius susceptibles de ser comprats per part del Fons .
Quant costa el FAAF als ciutadans?
El disseny del FAAF permet esperar que sigui rendible, per tant no és previsible que suposi cap cost per al contribuent, sinó tot el contrari. Així, el tipus d'interès que obté el FAAF per la compra d'actius a les subhastes serà més alt que el cost de finançament equivalent de l'Estat, que és el cost del Deute de l'Estat al mateix termini .
Com es finança el FAAF ?
El FAAF es finançarà a través d'emissió de Deute Públic, la rendibilitat del qual serà la que determini el tipus d'interès mínim al qual el FAAF adquirirà els actius de màxima qualitat a les entitats de crèdit mitjançant subhastes .
Tal com estableixen el Reial decret-llei 6/2008 i l'Ordre EHA/3118/2008, el FAAF està adscrit al Ministeri d'Economia i Hisenda, a través de la Secretaria d'Estat d'Economia, amb càrrec a la Direcció General del Tresor i Política Financera .
Li correspon al Ministeri d'Economia i Hisenda, a través d'un Consell Rector i de la seva Comissió Executiva, l'administració, gestió i direcció del FAAF. A més, la Comissió Executiva comptarà amb l'assessorament que estimi oportú i, particularment, amb el d'un comitè tècnic integrat per representants de la Direcció General del Tresor i Política Financera, de l'Institut de Crèdit Oficial, del Banc d'Espanya i de la CNMV .
Com està format el Consell Rector i quines són les seves funcions?
El Consell Rector, la composició i funcions del qual s'estableixen en el Reial decret-llei 6/2008, és el màxim òrgan de govern del Fons .
Així, li correspondran les funcions d'establiment de les directrius d'inversió del FAAF; el seguiment i avaluació de l'activitat del FAAF; decidir l'aplicació dels rendiments dels actius, així com el producte dels seus venciments o vendes; aprovar els seus pressupostos d'explotació i capital; i aprovar l'informe quadrimestral sobre la gestió del FAAF.
Es compon de:
.
Ministre d'Economia i Hisenda (President)
.
Secretari d'Estat d'Economia
. Secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupostos
. President de l'Institut de Crèdit Oficial
.
Interventor General de l'Estat
.
Advocat General de l'Estat
. Directora General del Tresor i Política Financera, amb veu però sense vot (Secretària)
El seu règim jurídic d'actuació s'ajustarà al que disposa el capítol II del títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú .
Les funcions de la Comissió Executiva són les que determina el Reial decret-llei 6/2008. La seva composició es determina en l'Acord primer del Consell Rector de data 27 d'octubre de 2008 (Resolució de 31 d'octubre de 2008, de la Direcció General del Tresor i Política Financera)
Així, li correspondran les funcions d’efectuar les operacions d'adquisició, alienació, disposició i gestió d'actius financers del FAAF, d'acord amb les directrius del Consell Rector; elaborar la proposta dels pressupostos d'explotació i capital; i elaborar l'informe quadrimestral sobre la gestió del FAAF
Es compon de :
.
Secretari d'Estat d'Economia (President)
.
Directora General del Tresor i Política Financera
.Director General d'Assegurances i Fons de Pensions
.
Un representant de l’Advocacia General de l'Estat
.
Un representant de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO)
.
Un representant de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), amb veu però sense vot
.
Un membre de Direcció General del Tresor i Política Financera, amb veu però sense vot (Secretari)
El seu règim jurídic d'actuació s'ajustarà al que disposa el capítol II del títol II de la Llei 30/1992
Com està format el comitè tècnic i quines són les seves funcions?
La seva composició i funcions són les que determina l'Ordre EHA/3118/2008 .
Així, li correspon l'assessorament tècnic de la Comissió Executiva en l'exercici de les seves funcions i proposar a la Comissió Executiva, de manera motivada, les adjudicacions que es duran a terme en cada subhasta .
Es compon de:
.
Directora General del Tresor i Política Financera (Presidenta)
.
3 representants del Banc d'Espanya
.
2 representants de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)
.
2 sotsdirectors generals de la Direcció General del Tresor i Política Financera (un d'ells secretari del comitè)
.
1 representant de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO)
Quines entitats poden vendre actius al FAAF?
Poden anar a les subhastes del FAAF les entitats de crèdit domiciliades a Espanya i les sucursals a Espanya d'entitats de crèdit estrangeres. El FAAF està obert, per tant, a bancs, caixes d'estalvi, cooperatives de crèdit i establiments financers de crèdit. Per participar en les subhastes, no obstant, prèviament han de manifestar-hi el seu interès mitjançant el procediment previst en la convocatòria de les subhastes .
Com compra actius el FAAF?
El FAAF compra els actius financers, tant en simultànies com en ferm, mitjançant la realització de subhastes .
L'objectiu de la subhasta és que siguin les mateixes entitats de crèdit les que competeixin pels fons del FAAF i sigui aquesta competència la que determini el tipus d'interès. D'aquesta manera, es pretén una assignació eficient dels fons del FAAF .
A més, l'Ordre EHA/3118/2008 estableix que el FAAF pot reservar part dels fons oferts a la subhasta a un tram no competitiu. En aquest cas, l'adjudicació serà proporcional a la contribució de les entitats sol·licitants al creixement del crèdit al sector privat resident. El tipus d'interès al qual s'adjudiquen les ofertes no competitives és el menor del tram competitiu de la subhasta, i amb això es persegueix incentivar les entitats a concedir nou crèdit
Per què subhastes ?
La subhasta és un mecanisme obert a la competència i amb criteris de mercat pel qual les entitats de crèdit liciten pels fons del FAAF .
Les entitats han de presentar les peticions especificant, en les subhastes competitives, el tipus d'interès i l'import de la licitació. Aquestes ofertes s'ordenen de més alt a més baix tipus d'interès, i s'adjudiquen en funció del volum màxim de fons a adquirir pel FAAF, així fins a esgotar els fons disponibles a la subhasta. En el cas que les sol·licituds excedeixin el volum subhastat pel fons, aquestes es prorratejaran conseqüentment. Si hi hagués excés de volum ofert pel FAAF, aquest excés s'acumularà en la subhasta següent .
Per què un tram no competitiu?
Amb la finalitat d'incentivar la concessió de nou crèdit a l'economia real, l'Ordre EHA/3118/2008 estableix que el FAAF pot reservar-se part dels fons oferts, fins a un 25%, per a l’anomenat tram no competitiu de la subhasta .
Aquest tram de la subhasta s'adjudica a les entitats en funció de la seva contribució al crèdit nou concedit al sector privat resident, a un tipus d'interès que serà el tipus marginal (el tipus d'interès més baix) de les adjudicacions del tram competitiu de la subhasta .
Fins quan durarà el FAAF?
El Reial decret-llei 6/2008 i l'Ordre EHA/3118/2008 estableixen les condicions sobre la vida del FAAF .
Així, el FAAF no podrà celebrar subhastes més enllà del 31 de desembre de 2009. Així mateix, correspondrà al Consell de Ministres, davant causes econòmiques que així ho justifiquin i amb l’informe previ de la Comissió Delegada d'Assumptes Econòmics, la decisió sobre l'extinció anticipada i liquidació del FAAF. Es tracta, per tant, d'una mesura transitòria la vida de la qual està limitada i que s'extingirà quan la fallada de mercat que en justifica l’existència desaparegui .
Què són les compres en ferm?
La compra en ferm és l'operació mitjançant la qual el FAAF adquireix actius de les entitats sol·licitants. En tractar-se d'una compra en ferm, el FAAF adquirirà els actius de més qualitat, respectant els principis de seguretat dels actius. El FAAF es reserva, no obstant, la possibilitat de poder vendre aquests actius en el mercat abans del seu venciment .
Què són les compravendes dobles o simultànies?
La compravenda doble o simultània és una operació en la qual l'entitat que ven l'actiu es compromet a recomprar-lo al preu pactat i al cap d'un període de temps. Aquesta operació és molt similar a un préstec amb garantia que el FAAF atorga a les entitats de crèdit que van a la subhasta .
Així, una vegada determinat el volum que el FAAF adquireix a cada entitat i el tipus d'interès, aquesta cessió es duu a terme per un període de temps determinat, superior a un any en qualsevol cas, durant el qual el FAAF disposa com a garantia d'una sèrie d'actius que li proporciona l'entitat .
En acabar el període de l'operació, l'entitat reintegra l'import al FAAF i aquest retorna els actius de garantia a l'entitat de crèdit .
Quins actius compra el FAAF?
EL FAAF comprarà cèdules hipotecàries i determinats bons de titulització. Només s'adquireixen actius de màxima qualitat, mesurada pel seu ràting, atorgat per almenys una de les agències de qualificació de riscos de prestigi reconegut. Així, el Fons només adquirirà actius amb qualificació AAA per a compres en ferm i AA o assimilats per a operacions de compravendes dobles .
A més, s'exigeix que els actius es negociïn en mercats regulats. D'aquesta manera els actius que adquireix el FAAF estan sotmesos a l'estricta regulació de la Comissió Nacional del Mercat de Valors en matèria d'emissions d'actius sotmesos a negociació en els mercats regulats
Què són les cèdules hipotecàries?
Les cèdules hipotecàries són valors de renda fixa emesos per les entitats de crèdit i emparats per la totalitat de la seva cartera de préstecs hipotecaris. És per això que són actius que gaudeixen d'una doble seguretat: la dels préstecs hipotecaris que n’emparen l’emissió, i la de l'entitat emissora .
A més, aquesta seguretat es veu reforçada per la sobrecolateralització derivada de la normativa vigent, que estableix que el volum de cèdules hipotecàries emeses per una entitat i no vençudes no pot superar el 80% dels capitals no amortitzats de tots els crèdits hipotecaris de l'entitat aptes per servir de cobertura.
Desde el punto de vista de la transparencia, hay que señalar que las entidades emisoras de las cédulas hipotecarias registran el folleto informativo de la emisión en la CNMV.
Què són els bons de titulització?
El bo de titulització és un instrument financer emès per una Societat de Titulització i emparat pels valors que li cedeixen les entitats de crèdit. El fons de titulització es configura com un patrimoni separat de les entitats cedents, de manera que la cartera titulitzada queda fora de l'abast dels creditors de les entitats esmentades .
Mitjançant la titulització les diferents entitats cedents, fins i tot les que per la seva mida reduïda no tindrien accés a altres fonts de finançament, posen en comú actius d'elevada qualitat per emparar l'emissió de bons de titulització i accedir a finançar-se en condicions més favorables que les que obtindrien individualment .
La CNMV supervisa les societats gestores de fons de titulització i, per altra banda, els fullets de les titulitzacions són objecte de registre a la CNMV .
Quins haircuts o retallades aplicarà el FAAF?
Les retallades, també denominades “marges de cobertura”, consisteixen en una rebaixa que s'aplica al valor de mercat de l'actiu que s'utilitza com a garantia d'un préstec en les operacions simultànies. D'aquesta manera, si el haircut és del 10%, un actiu valorat en 100 només podrà garantir un préstec per valor de 90. .
Les retallades que aplicarà el FAAF seran, preferentment, les utilitzades pel Banc Central Europeu per a cada tipus d'actiu.
Operarà el FAAF en els mercats financers de capitals?
EL FAAF no opera en els mercats financers, ja que la seva missió és la de contribuir al foment de la liquiditat per permetre a les entitats finançar les seves operacions en els mercats de capitals i, sobretot, permetre que les entitats continuïn finançant empreses i particulars espanyols .
Quins criteris de diversificació aplicarà el FAAF?
Els criteris de diversificació de les inversions del FAAF persegueixen limitar la concentració de riscos. Amb aquesta finalitat, la normativa vigent estableix que el FAAF tindrà dues carteres, una d'actius adquirits en ferm i una altra de valors adquirits en operacions simultànies
A més, s'estableixen limitacions de l'exposició de la cartera a un mateix emissor (10% en la cartera de compres en ferm) i a una mateixa entitat (10% en la cartera de simultànies) .
Addicionalment, a fi d'evitar l’acaparament en cadascuna de les subhastes per part d'alguna entitat i de garantir l'absència de barreres d'entrada per a les entitats de menor mida, s'estableixen limitacions a l'import màxim que una entitat podrà obtenir en una subhasta, que serà la menor de les quantitats següents::
.
10% del volum màxim a adquirir pel FAAF a la subhasta
.
2,5 vegades la quota de l'entitat en la rúbrica “Crèdit. Altres sectors residents” multiplicat pel volum màxim que podrà adquirir el FAAF a la subhasta.
Qui controla el FAAF?
El Reial decret-llei 6/2008 i l'Ordre EHA/3118/2008 preveuen un doble mecanisme de control. Per una banda, la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) controlarà el FAAF a través de l'auditoria pública .
D'altra banda, el control parlamentari descansa en la remissió a la Comissió d'Economia del Congrés dels Diputats per part del Ministre d'Economia i Hisenda d'un informe quadrimestral amb àmplia informació sobre les operacions i l’estat del FAAF, així com dels comptes anuals del FAAF. Així mateix, es preveu la compareixença cada dos mesos davant de la Comissió del Congrés esmentada del Secretari d'Estat d'Economia, en la seva qualitat de President de la Comissió Executiva, per informar sobre l'evolució del FAAF .
.
